Ambrose Bierce

Bierce és un dels últims autors que he conegut aquest mes. S'ha dit que és un dels deixebles d'Edgar Allan Poe, magnífic autor d'històries fosques i tètriques de les quals n'he pogut acabar poques... Els dos títols que recomano són "El Clan de los Parricidas y otras historias macabras" (Valdemar, 1994) i "Diccionario del diablo" (DeBolsillo, 2007). L'estil d'Ambrose Bierce és recomanable per a tots aquells amants dels relats dignes de ments pertorbades, on l'assassinat, la mort, la irracionalitat i la part més fosca de les persones hi tenen un protagonisme clar.

El primer llibre és un recull de relats on els personatges mostren els instints més baixos de la humanitat (si és que d'aquests instints se'n poden dit propis d'un humà): famílies que es guanyen la vida fent medicaments amb cossos humans, fills enrabiats que maten el pare o la mare en un atac d'ira i en surten impunes i sense remordiments... El text també recull una sèrie de misteris sense solució que deixen al lector o lectora amb un interrogant.

Bierce fa ús d'un humor negre i d'una ironia molt afilada que treuen importància a les accions en sí per mostrar-nos la incoherència de la ment humana, la part més visceral dels desitjos i la indiferència de les persones.

El segon llibre, "El diccionario del diablo", és considerat la seva obra més important. Personalment, veig en les definicions que proposa un desencant envers la humanitat, un atac directe, dur i clar en les institucions de poder, els grups socials i un desengany en les relacions entre els éssers humans. Us faré cinc cèntims de la seva mordacitat: "apaluso, s. Eco de un tópico; amor, s. Locura que se comete al tener demasiada buena opinión de otro antes de saber nada de uno mismo." És un llibre per passar una bona estona rient i reflexionant a la vegada, un llibre que mai passarà de moda.

Temps era temps...

...hi havia una nena, molt i molt tímida que es tancava a la seva habitació i hi passava hores llegint i llegint. Era una petita devoradora de llibres, no passava cap dia en que els seus ulls llisquessin per les pàgines suaus que explicaven una història, un conte, un altre món. Dins de la seva habitació, la realitat desapareixia i era substituida per munts d'imatges que se succeien dins del seu cap, sense parar, sense ser-ne conscient, i conformaven ficcions en que ella, sense adonar-se'n, era la protagonista. El llibre havia estat escrit per ella, pel seu plaer, per la seva ment. Ella era, i és, una lectora.

Vull dedicar aquest espai virtual a tots aquells lectors i lectores que no poden anar a dormir sense haver llegit ni tan sols una pàgina d'algun escrit, a aquelles persones que, tot i saber que si agafen un llibre dormiran només 5 o 6 hores, ho fan, i per uns minuts s'obliden de la realitat de l'endemà: dels ulls inflats per la manca de son, el mal humor del matí, la dosi de cafeïna per aguantar les primeres hores del dia...

M'agradaria que les persones que visiteu el blog opineu sobre els llibres que, amb més o menys éxit, aniré comentant, encara que no els hagueu llegit, dir-ne alguna cosa o fer alguna pregunta. Aquest és un espai per amants de la literatura, de la reflexió i el plaer de llegir.