Bierce és un dels últims autors que he conegut aquest mes. S'ha dit que és un dels deixebles d'Edgar Allan Poe, magnífic autor d'històries fosques i tètriques de les quals n'he pogut acabar poques... Els dos títols que recomano són "El Clan de los Parricidas y otras historias macabras" (Valdemar, 1994) i "Diccionario del diablo" (DeBolsillo, 2007). L'estil d'Ambrose Bierce és recomanable per a tots aquells amants dels relats dignes de ments pertorbades, on l'assassinat, la mort, la irracionalitat i la part més fosca de les persones hi tenen un protagonisme clar.
El primer llibre és un recull de relats on els personatges mostren els instints més baixos de la humanitat (si és que d'aquests instints se'n poden dit propis d'un humà): famílies que es guanyen la vida fent medicaments amb cossos humans, fills enrabiats que maten el pare o la mare en un atac d'ira i en surten impunes i sense remordiments... El text també recull una sèrie de misteris sense solució que deixen al lector o lectora amb un interrogant.
Bierce fa ús d'un humor negre i d'una ironia molt afilada que treuen importància a les accions en sí per mostrar-nos la incoherència de la ment humana, la part més visceral dels desitjos i la indiferència de les persones.
El segon llibre, "El diccionario del diablo", és considerat la seva obra més important. Personalment, veig en les definicions que proposa un desencant envers la humanitat, un atac directe, dur i clar en les institucions de poder, els grups socials i un desengany en les relacions entre els éssers humans. Us faré cinc cèntims de la seva mordacitat: "apaluso, s. Eco de un tópico; amor, s. Locura que se comete al tener demasiada buena opinión de otro antes de saber nada de uno mismo." És un llibre per passar una bona estona rient i reflexionant a la vegada, un llibre que mai passarà de moda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada