El Senyor de les Mosques

"El Senyor de les Mosques", escrit pel britànic William Golding al 1954, és la història d'un grup de nens que han de sobreviure sols a la illa on l'avió que els transportava ha tingut un accident. Amb un alt contingut ideològic, la novel·la és una excusa per mostrar la naturalesa humana desprovista de models socials, polítics i religiosos. Els nens no tenen cap figura adulta a la qual pendre com a model, així que s'intenten organitzar sols, cosa que no aconsegueixen. Una part viu a la platja i l'altra a la muntanya de roca.

Golding plaga la història d'elements simbòlics que s'agrupen en dos conceptes bàsics: la civilització i el salvatgisme. Abans de comentar el significat d'aquests elements, convé saber que l'escriptor, al llarg de la seva carrera literària, es va caracteritzar per els seus escrits amb un contingut moral, per tant, "El Senyor de les Mosques" també l'hauriem d'encasellar almenys en aquest gènere. Golding va servir 5 anys a la Royal Navy durant la Segona Guerra Mundial, i vista la barbàrie del que era capaç la humanitat, va tenyir els seus texts d'un pessimisme envers `'ésser humà clar i directe.

Ralph és el cap dels nois, llest, lògic, però a mida que avança la història, és Porquet, un noi amb ulleres i asma repetidament marginat, qui, sent el més assenyat, li ha d'anar recordant perquè han de mantenir un foc encès. Aquest és un element molt important: el foc representa la salvació, la llum, la raó, la orgnització al seu voltant, qui els proporcionara una esperança. Per participar en les reunions, els nens decideixen fer servir un cargol de mar, qui el tingui, serà qui podrà parlar, però aviat Jack s'erigeix com a segon cap. És el triomf de la dictadura (Jack s'autoelegeix justuficant-se com el més fort i qui porta la carn per menjar) en vers la democràcia (Ralph és elegit mitjançant vots). Jack és irracional, prioritza la caça a el manteniment del foc, a la construcció de refugis i a l'organització de les necessitats del grup.

Tant en el llibre com a la pel·licula de Peter Brook (1963), es fa una diferència clara entre els elements que caracteritzen als dos grups de nois. La banda sonora del film ho emfatitza amb la melodia de l'exèrcit britànic per a les accions més pensades i racionals i amb la música tribal pels fets més salvatges, arrivant a barrejar en algun moment les dues sintonies.

Tambés és a la pel·licula on es veu com Porquet és qui manté en bones condicions l'uniforme escolar; Ralph, encara que el té destrossat, el porta posat, no com la resta de nois, els que viuen de la caça, que van despullats i pintats.

Golding aïlla a una part de la societat britànica per experimentar amb ella i mostrar al lector i lectora com l'ésser humà amaga, darrera de la seva capa civilitzadora, els seus instints més salvatges, contraposats a l'educació. Prenent això com a referència, hem de veure a l'escriptor com a un etnocentrista, ja que d'alguna manera afirma que els grups tribals són més atrassats que una societat qualsevol d'Europa? O és el fet de saber això mateix un missatge perquè ens n'adonem que no hi ha una organització social més avançada que una altra? De fet, qui aconsegueix menjar i una cohesió de grup és Jack, el cap dels salvatges. De totes maneres, crec que queda bastant clara la posició ideològica de l¡autor: és preferible la educació a l'aïllament de la civilització, ja que és la única manera d'evitar de fer-nos mal a nosaltres mateixos (encara que sempre hi acabem caient...).

Us animo a trobar el significat del títol, ja us avanço que és una metàfora molt relacionada amb tot el que he comentat.