Feia temps que no tenia el gust de llegir una història alhora sincera, descarada i divertida.
Potser Natsume Sôseki (1867-1916) no és tan conegut com els seus compatriotes Haruki Murakami o Banana Yoshimoto (a hores d’ara ja en podriem afegir molts més :Mishima, Oe, Kawabata...), almenys fóra de l’arxipèlag, però dins és tota una celebritat. El seu rostre il·lustre els bitllets de mil iens que s’han fet servir per pagar les desenes de llibres que han anat a parar a mans dels lectors, els més llegits dels quals són Kokoro (Gredos, 2003), Yo, el gato (Trotta, 1999) i Botxan (Proa, 1999 i Impedimenta, 2008).
Botxan és el relat innocent d’un mestre de matemàtiques de Tòquio que ha d’anar a treballar en un poblet rural. El protagonista no és altre que Sôseki; si reseguim la seva biografia hi podem trobar el mateix recorregut de la ciutat al camp per ensenyar a uns rudes estudiants. La disconformitat de l’escriptor i per tant de la seva criatura literària amb el món allunyat de la ciutat és una constant que s’ha anat repetint al llarg de tota la història de la literatur japonesa. Ja als Contes d’Ise (Abadia de Montserrat 2005), del segle X, trobem un clar rebuig per la gent del camp, considerada inculta i desgraciada.
Bona part de la identitat del protagonista radica en aquest contrapunt social latent en la època de l’obra (1906), temps en què Japó vivia una invasió frenètica dels valors occidentals des de, sobretot, 1868, any en què es va obrir en tots els àmbits a les influències exteriors. És la lluita entre els valors antics i els moderns la que atormenta a Sôseki i a d’altres escriptors contemporanis (Mori Oogai) i posteriors. La recerca d’una identitat pròpia, que podien esgrimir els seus avantpassats pero no ell en aquest xoc de cultures, obre una nova etapa en la literatura nipona, tant és així, que Natsume Sôseki és considerat un dels fundadors de la literatura moderna en el seu país.
Si seguim les aventures de botxan, tal com és anomenat el professor a la obra, podrem apreciar l’estil lleuger i transparent de la prosa de l’escriptor. No estem davant de reflexions altament filosòfiques, ni d’una història farcida de críptocs referents literaris només a l’abast dels iniciats. L’agilitat formal i la desimboltura de les accions fan de la novel·la un relat popular, accessible al públic, i és per aquesta condició que va tenir tant d’èxit a principis del segle XX i en continua tenint a l’actualitat. El registre informal de Sôseki fa que el lector es trobi a gust en un món que si bé no li és propi, si que el pot reconèixer i riure amb les bromes que “pateix” el mestre i els sobrenoms que aquest posa a cada company de feina( Camisa Vermella o Carbassa Tardana). La realitat social del moment es veu molt ben reflectida en el dia a dia de botxan: quan va als banys públics, quan jutja als camperols des de la seva autoritat de toquiota, quan ha d’aguantar reunions sense interès... Potser al lector occidental se li escapa el sentit de tot plegat, però gràcies a la importància que està adquirint el Japó a nivell internacional segur que ja compta amb uns referents, si més no generals, per fer-se una idea de la societat amb la que convivia l’escriptor, que en alguns aspectes no és tant diferent de l’actual.
Potser Natsume Sôseki (1867-1916) no és tan conegut com els seus compatriotes Haruki Murakami o Banana Yoshimoto (a hores d’ara ja en podriem afegir molts més :Mishima, Oe, Kawabata...), almenys fóra de l’arxipèlag, però dins és tota una celebritat. El seu rostre il·lustre els bitllets de mil iens que s’han fet servir per pagar les desenes de llibres que han anat a parar a mans dels lectors, els més llegits dels quals són Kokoro (Gredos, 2003), Yo, el gato (Trotta, 1999) i Botxan (Proa, 1999 i Impedimenta, 2008).
Botxan és el relat innocent d’un mestre de matemàtiques de Tòquio que ha d’anar a treballar en un poblet rural. El protagonista no és altre que Sôseki; si reseguim la seva biografia hi podem trobar el mateix recorregut de la ciutat al camp per ensenyar a uns rudes estudiants. La disconformitat de l’escriptor i per tant de la seva criatura literària amb el món allunyat de la ciutat és una constant que s’ha anat repetint al llarg de tota la història de la literatur japonesa. Ja als Contes d’Ise (Abadia de Montserrat 2005), del segle X, trobem un clar rebuig per la gent del camp, considerada inculta i desgraciada.
Bona part de la identitat del protagonista radica en aquest contrapunt social latent en la època de l’obra (1906), temps en què Japó vivia una invasió frenètica dels valors occidentals des de, sobretot, 1868, any en què es va obrir en tots els àmbits a les influències exteriors. És la lluita entre els valors antics i els moderns la que atormenta a Sôseki i a d’altres escriptors contemporanis (Mori Oogai) i posteriors. La recerca d’una identitat pròpia, que podien esgrimir els seus avantpassats pero no ell en aquest xoc de cultures, obre una nova etapa en la literatura nipona, tant és així, que Natsume Sôseki és considerat un dels fundadors de la literatura moderna en el seu país.
Si seguim les aventures de botxan, tal com és anomenat el professor a la obra, podrem apreciar l’estil lleuger i transparent de la prosa de l’escriptor. No estem davant de reflexions altament filosòfiques, ni d’una història farcida de críptocs referents literaris només a l’abast dels iniciats. L’agilitat formal i la desimboltura de les accions fan de la novel·la un relat popular, accessible al públic, i és per aquesta condició que va tenir tant d’èxit a principis del segle XX i en continua tenint a l’actualitat. El registre informal de Sôseki fa que el lector es trobi a gust en un món que si bé no li és propi, si que el pot reconèixer i riure amb les bromes que “pateix” el mestre i els sobrenoms que aquest posa a cada company de feina( Camisa Vermella o Carbassa Tardana). La realitat social del moment es veu molt ben reflectida en el dia a dia de botxan: quan va als banys públics, quan jutja als camperols des de la seva autoritat de toquiota, quan ha d’aguantar reunions sense interès... Potser al lector occidental se li escapa el sentit de tot plegat, però gràcies a la importància que està adquirint el Japó a nivell internacional segur que ja compta amb uns referents, si més no generals, per fer-se una idea de la societat amb la que convivia l’escriptor, que en alguns aspectes no és tant diferent de l’actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada